
GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ

DIA DE LA INTERCULTURALITAT

És per això que des de la comissió LIC convidem a tots els alumnes de l'Institut Corbera que s'organitzin per preparar un menjar que els vingui de gust presentar als companys i tastar coses diferents.
Aquesta festa és nostra i hem de preparar-la entre tots.
FELIÇ DIADA DE ST JORDI
A l’Institut de Corbera, un altre cop celebrem la diada de Sant Jordi. Sabem que no és ben bé la data, però aquesta vegada els profes ens anticipem a l’ esdeveniment cultural que representa aquest dia.
Per a molts profes, avui és un dia de molts nervis, ja que tota la feina de dies i dies, es posarà en pràctica davant del gran públic que som tots nosaltres mateixos. Tot està a punt per posar en escena el teatre, el recital de poemes, els taller artístics. El panells preparats des de fa temps. Els jocs ja estan plastificats, les fotos exposades, els diplomes signats. Des de primera hora, podem observar que a poc a poc va apareixent cartells, exposicions de còmics, és la nostra festa i com a tal hem de gaudir-la
A vegades el reconeixement de tantes hores de feina no es visible per a tothom. La nostra feina és comparable, a vegades amb els cuiners que inverteixen molt de temps pensant i preparant un plat que es menja en un tres i no res, a l’igual que ells, ens queda la satisfacció d’haver fet una feina ben feta.
Des de la Comissió LIC agraïm totes les hores i hores invertides de creativitat, energia i il·lusió, tant la feina individual com la feina en equip. Aquest esforç i aquesta vitalitat, es converteix en el pulsòmetre del nostre centre i pel que es veu, gaudim de molt bona salut.
Feliç diada per a tothom
Atentament,
SANT JORDI, MÉS ECOLÒGIC QUE MAI
L'ARBRE DELS DESITJOS 2010

Un dia, un viatger va arribar a una terra molt bonica, es trobava molt cansat després del llarg camí i es va parar a descansar sota l’ombra d’un arbre molt gran. El viatger no s’imaginava que estava descansant sota d’un arbre que feia realitat els desitjos, L’Arbre dels desitjos.
El viatger va pensar com de fantàstic seria tenir un coixí on reposar el cap i, tot seguit, va aparèixer un magnífic coixí de plomes d’ànec. El viatger es va quedar sorprès i es va relaxar sota l’enorme fullatge. Tot mirant les fulles va començar a pensar que li agradaria molt menjar algun plat calent, portava molts dies menjant malament i tenia gana. Dit i fet, davant seu va aparèixer una mangífica cistella amb viandes i beguda. Va menjar a poc a poc assaborint aquell deliciós àpat. Quan va acabar, va sentir una mica de fred i va pensar que seria fantàstic tenir una manta per tapar-se les cames. Així va ser, una lleugera manta de cotó el va cobrir.
Què més podria desitjar?








