El matí del 21 de maig a primera hora, van arribar algunes alumnes que portaven a més a més de la motxilla habitual, rotllos de paper i unes safates. Se’ls veia neguitosos i il·lusionats, eren els alumnes de l’ESO que havien preparat la festa de la interculturalitat.
Ells estaven organitzats per països i per algunes regions d’Espanya. Ràpidament van disposar les taules i en un obrir i tancar d’ulls van enganxar els cartells que duien una fitxa informativa del seu país, fotografies dels llocs més emblemàtics, personatges destacats i mapes muts i regionals per assenyalar on han nascut. També varen portar música i altres grups portaven alguns estris poc coneguts per a la majoria de nosaltres. Durant la segona hora del matí, els professors de guàrdia convidaven als grups-classes perquè pugessin sortir a visitar tot allò que els companys havien preparat. Durant la visita de les classes a la petita mostra cultural van aprofitar per agafar uns exemplars de les diferents receptes que acompanyaven el plat que cada grup havia decidit portar. Veure els plats disposats i decorats a sobre de les taules feia salivera. Us imagineu una “empanada colombiana” amb un te a l’estil del Magrib, uns brownies o unes galetes russes, entre altres coses, tots tenien una bona presentació i una olor que convidava a tastar-ho.
Va sorprendre la varietat i el colorit que tenia la petita exposició i feia goig veure en cadascú dels expositors l’ alegria i l’orgull que sentien. Era un dia en el qual els alumnes que vénen de lluny, eren els protagonistes d’un esdeveniment que, amb esforç i dedicació personal havien preparat.
Però què és la festa de la interculturalitat? Avui dia, hi ha una festa per a tot. El que passa és que la majoria passen de manera desapercebuda. El 21 de maig ha sigut declarat com dia internacional de la diversitat cultural pel diàleg i el desenvolupament per la UNESCO i és un dia per aprofundir les nostres reflexions de com en un món globalitzat es pot “viure millor” si ho fem junts. Les fronteres han quedat petites i les llengües es propaguen a tot arreu. Però amb tot això, també determinats valors, maneres de veure les coses, en definitiva una cosmovisió diferent. No es tracta d’exaltar sentiments nacionalistes sinó que hem de mirar més enllà.
Però què és la festa de la interculturalitat? Avui dia, hi ha una festa per a tot. El que passa és que la majoria passen de manera desapercebuda. El 21 de maig ha sigut declarat com dia internacional de la diversitat cultural pel diàleg i el desenvolupament per la UNESCO i és un dia per aprofundir les nostres reflexions de com en un món globalitzat es pot “viure millor” si ho fem junts. Les fronteres han quedat petites i les llengües es propaguen a tot arreu. Però amb tot això, també determinats valors, maneres de veure les coses, en definitiva una cosmovisió diferent. No es tracta d’exaltar sentiments nacionalistes sinó que hem de mirar més enllà.
Per què és important la celebració de aquesta festa? A l’IES Corbera convivim persones vingudes de fins a 20 països diferents. Aquesta experiència és una riquesa per a tothom. És un bona referència pràctica per estudiar des de la geografia, la història, la diversitat fonològica, la música, la gastronomia, etc. La nostra varietat ens enriqueix a tots. Destacar la celebració d’aquest dia, és per fer-nos recordar que la nostra barreja és molt sucosa.
Quins criteris es varen seguir? Aquesta iniciativa va néixer com el fet d’anar a collir bolets. Va agafar forma a mesura que els alumnes es varen comprometre. Cal destacar que aquesta idea va néixer des dels passadissos i va passar de l’espontaneïtat a un projecte estructurat. Un grup d’alumnes van plantejar de fer alguna cosa i després de moltes reunions es va poder organitzar aquest dia. Com cada festa d’aquest tipus té les seves pròpies vicisituts, però finalment es va poder gaudir de la primera festa de la interculturalitat al nostre centre.
Què hem après d’aquesta festa? Bàsicament hem après que quan els alumnes tenen ganes de fer coses ho fan i ho fan de manera desinteressada. Amb pocs recursos i des de cap assignatura van treure temps per preparar una activitat que, enmig del lliurament de treballs i d’exàmens també es van dedicar perquè ells ho consideraven una festa important.
Unes reflexions per a tothom. Molts dels nostres alumnes són nou vinguts a un país que per a ells és un país estranger. Amb aquest fet per a ells ha suposat una renúncia de la seva llengua, als seus amics, a uns color, olors, sabors. Una renúncia a una manera de veure la vida i que també per a ells suposa una opció de néixer un altre cop. En poc temps han d’aprendre una nova manera de viure, un nou sistema d’estudis, una llengua nova. Recordar les seves arrels ha de ser per a ells una afirmació que no han nascut aquí, però, que estan predisposats a ficar-se en un nou sistema. Per als alumnes nascuts aquí, que siguin conscients que el nouvingut bàsicament és una persona que aporta la seva experiència i que l’ intercanvi amb gent diferent sempre és positiu i enriquidor.
Mario Teleguario
